O bella inconeguda passatgera del tram qui tens un posat rosa i un esguard ple de sol; que mostres una sina cobertora del dol i et vesteixes, discreta, la bruseta d'estam.
O bella inconeguda que ets menuda i audaç i que sense companya t'arrisques a la platja i no tems l'escomesa del fillol qui s'assatja al domeny de les ones i te'n prega el teu braç. O bella inconeguda que en sentir la malícia de les ullades frèvoles, tota t'has commogut... tancades les oïdes a mots que el vent s'ha endut, boi sospirant potser pel goig d'una carícia. O bella inconeguda, del tram t'he vist baixar -i avui t'he somiada i et somiaré demà-.