Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta: la nit és morta i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. Amb el sarró i la bóta a l'esquena, amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg.
Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant les velletes que pansidetes, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara.